ELS PRIMERS VESTIGIS DE CAN FONTANALS

< tornar

Els primers vestigis de la masia de Can Fontanals daten del segle XVI. La construcció és de tipus tradicional amb un arc de ferradura al seu interior i unes espitlleres de defensa adossades a les parets laterals. Ja des dels seus orígens l’activitat principal a la finca eren el cultiu de la vinya, cereals i lleguminoses.

El cognom Fontanals, nom de la Masia, va perdurar al llarg del temps fins a 1847 quan Esperança Fontanals va contraure matrimoni amb Adjutori Esteve. Malgrat aquest canvi de cognom la casa es va continuar anomenant “Can Fontanals”.

A finals del S. XIX es va produir un fet important per a tot el Penedès i que, lògicament, també va afectar les nostres terres: la fil·loxera va matar totes les vinyes. A aquesta dramàtica circumstància es va afegir la fallida d’un dels bancs més importants de la comarca, on la família havia confiat tots els seus estalvis. El resultat: havia de començar tot de nou; però la voluntat emprenedora de la família va fer que amb molt d’esforç i treball es superés aquella etapa d’escassetat i penúria.

Va ser en 1889 quan Joan Esteve Marcé va prendre una decisió determinant per al futur del nostre cava. Va decidir viatjar a França per buscar nous tipus de vinyes, que fossin immunes a l’insecte de la fil·loxera i poder replantar tota la finca. Aquest fet va causar gran expectació i la vinya on es van plantar aquestes noves varietats va rebre el nom de “La Mirona”, ja que molta gent anava a veure com s’adaptaven aquests nous tipus de vinyes a la nostra comarca.

La figura d’aquest avantpassat es mereix un record especial, ja que va ser un dels principals emprenedors en voler modernitzar l’explotació i conrear personalment totes les terres.